dissabte, 19 de gener del 2013

TARDA ATRAFEGADA




    Encara que a la presentació del llibre a la Llar d’avis no hi havia ningú tan gran com per no saber què passava ni per viure l’acte com un daltabaix, he volgut recrear aquest personatge per poder donar les gràcies a l’Associació de jubilats que va cedir generosament el seu local, donant-nos tota mena de facilitats. També per tenir un record pels avis més grans, no només del poble, sinó d’arreu, massa sovint i inevitablement, fora de joc.      

                          
Ja veig que en passa alguna avui aquí, l’hora més tranquil·la de la tarda i hi ha un moviment que fa feredat: gent, taules, cadires, cables...i un soroll que m’atabala! Ja m’han fotut la tarda enlaire, ves per on! Tan assossegat que estic jo aquí cada tarda..., i és que no conec ningú de tota aquesta jovenalla que corre per aquí, ara que els meus ulls cada vegada hi guipen menys. Em sembla que fotré el camp cap a casa. Tothom d’ací d’allà cridant i rient com si fos la Festa Major, només els hi falta ballar! Hi ha una dona..., no puc saber qui és, i això que li conec la fesomia, que es petoneja amb tothom, vermella com un pebrot, va com una  esperitada, nerviosa i ... abrandada. Calla, que ja s’han cansat de fer soroll, ja és hora! I aquest que parla ara amb cabells blancs i bigoti amb aquesta tranquil·litat no sé pas qui és, ja deu ser gran també, però no tant com jo, és clar. Bueno, sembla que posen una pel·lícula de romans, aquestes m’agraden... Vaja! s’han acabat els romans perquè aquesta colla van vestits com jo, i quin xivarri que foten!  Silenci altra vegada. Ara parla un xicot amb barba, deu saber el què diu perquè parla com un advocat, jo sí que no ho sé... i  una dona llegeix alguna cosa que no entenc, la sento però no entenc què vol dir, una tal Enriqueta que vola, quines bestieses!...I ara la dona abrandada, més vermella que abans, parla i parla i n’hi ha al meu costat que riuen, no sé pas de què... I altre cop la dona a llegir. Que no em pensen deixar tranquil avui o què? Aquesta vegada em sembla que parla del Nadal. Si ja ha passat, si ja quasi som a la setmana dels barbuts...Altra vegada la dona sufocada i altre cop la dona que llegeix. Oh, i hi ha un noi tocant la guitarra, no l’havia vist. Ara sí que l’entenc la dona. Està parlant del camí de les Planes. Collons! si me’l conec jo aquell camí. No n’hi he passat poques de vegades per allí. Ara ja no, ara de casa a la Llar d’avis, i al metge, i a la farmàcia. Carrer Major i llestos, que ja fas prou, em diuen. Si per mi fos aniria cada dia pel terme, un dia al riu, un altre a atansar-me a les muntanyes, un altre dia cap al bosc, encara que no es facin bolets, i els horts també fa molt de temps que no els puc veure. El que fa més temps que no veig és la boira, aquella boira gebradora que treu la cua a vegades dies sencers, la peluda, li he dit sempre. I el vent de bosc, també enyoro el vent de bosc, i tant, però ca! Quan fa fred i vent no em deixen moure de casa, no fos cas que em constipés i els hi donés més feina. Parla dels cascavells d’un cavall aquesta xica i a més em sembla que els sento i tot. Mira, els hi deu haver agradat , que aplaudeixen, jo també, cony, que a mi també m’ha agradat. A veure... a aquest que parla ara sí que el conec, és de l’ajuntament i ve sovint. Parla clar, l’entenc bastant bé, ves si no podrien parlar tots així. Em sembla que això ja està perquè ja s’aixequen els de la taula. Espera, ara hi va una xicota molt pinxa amb un ram de flors, però..., però si s’aixeca tothom alhora, on van? Al tanto que sóc aquí, que no em veieu? Encara em fotran per terra. Compte! que estic operat jo. Si en surten de tot arreu, on era tanta gent? I tots cap al davant, ja m’agradaria saber que fan allà al davant, però no ho veig. A mi, a mi és que no m’explica ningú res. Venen aquí com si fossin els amos i apa, ja hem arribat. Hostes vingueren... mecàgondena!


2 comentaris:

  1. Hola Teresa, sóc la persona que porta la pàgina del Casal d'Avis de Vimbodí i em va agradar molt que ens deixessis el teu comentari.
    Ara he passat una estona al teu bloc i la veritat que el trobo encantador, molt interessant i segur que t'aniré visitant de tant en tant i prendré un cafè aquí, a casa teva.
    Felicitats pel teu llibre que m'ha encantat i felicitats per l'èxit amb la presentació. Va estar genial. Per cert em dic Pilar. Una abraçada i sort amb el teu projecte

    ResponElimina
  2. ah doncs Pilar, gràcies. Me n'alegro que t'agradi. No sé si ens coneixem, però preguntaré als pares i a l'Enric Alfonso i potser un dia ens podem saludar. Penso que fas molt bona feina amb la pàgina. No crec que hi hagi gaires Llars de jubilats al facebook. Potser m'equivoco. Una abraçada.

    ResponElimina